No deixis mai de tocar, Laura

2011 ja? tarD? mai, mai es tard per dir tot el que penso.
Bernat ja fa dos anys quasi i mig que vas deixar aquest mon per anar-te’n en un altre, que va marxar el teu cos, però la teva anima no. Des de ben petita que he crescut al teu costat, al costat d’una persona, única, admirable, que es feia respectar, un exemplar a seguir,..tu per a mi i moltes persones vas ser com un pare, o un germana, mes que un professor, ets diferent a tots els demés. Des de ben petits que ja agafaves la teva guitarra i ens tocaves cançons, cantàvem tots junts, tots aquells fi de curs al teu costat. Em vas ensenyar que davant de una dificultat sempre tens de somriure i tirar endavant. A les teves classes de música amb el piano, a partir d’aquells temps que vaig voler posar-me en el mont de la música, a tocar el piano! Volies que aprengués a treu-re’m la vergonya i em feies tocar el que sabia tocar, m’ensenyaves. Un dia et vaig dir que sabia tocar la de “Chiquitita (abba)” i molt content em vas dir que quant la sabes tocar del tot que me la prepares be per tocar-la a la classe i dedicar-la a la Mònica. Era de nit, estava a casa al piano practicant-la, perquè l’endemà la tenia que tocar, i de cop em va venir la veina a donar-me la molt desagradable notícia, vaig estar plorant dies, i des de aquell dia que vaig jurar que no tornaria a tocar el piano. Se que mai ho oblidaré, ni a tu, ni a tots els moments que vam passar junts. Espero que siguis on siguis tu tampoc mai ens oblidis i ens portis dins del teu cor perquè nosaltres ho farem! T’estimo jo i tothom, i mai oblidarem tot el que has fet per nosaltres, i com molta gent diu, la pèrdua de tu la tenim, però la pèrdua dels records MAI, ni jo ni ningú. Espero que ens tornem a retrobar en el pas dels any sigui al cel, o on sigui. I pensa que l’ADEU mai i a sigut a sigut un ADEU I FINS AVIAT! t’estimo massa, GRACIES PER SER COM HAS SIGUT, PER TOT EL QUE HAS FET,..

Laura.