Ja fa dos anys que es va morir el nostre mestre Bernat. El temps passa i el seguim recordant. Alguns de nosaltres ja anem a l´institut. D´altres hem estrenat la nova escola. Sempre portarem en Bernat dins el nostre cor.
Cada divendres acabem la nostra sessió de catequesi amb la cançó d´en Bernat, l´última que ens va ensenyar:”El món seria més bonic”.
Petons per a tots els qui estimem en Bernat.
Laia Codina, Alba Batallé, Ferran Armengol, Ricard Serra, Paula Mas, Paula Arrabal, Maria Valera, Núria Delgado, Elsa Batallé, Patricia Alcalde, Mariona Ribas, Cristina Vila, Albert Muñoz, Eduard Bernardez, Ariadna, Júlia Serra, Marta Valera, Arnau Droc, Irma Batallé.
ai Bernat et trobem a faltar, tinc tanta sort estic a la nostre escola, la de sempre ,la nova pot ser pràctica. cómode però noi com la nostra no hi ha cap més, fem plàstica ens ho passem tan bé, com pot ser?, una escola, tota per nosaltres, no cridem gaire no fos que algú/na ens sentís i com aquell que res ens fes fora. Petons de la júlia, laMarta, l’Oriol i laXènia,Clara i Bertra, Ignasi i eulàlia, caterina i martí, madelin, camèlia, David, Sevi,Enea, Andrés, ai en ferran, en Ricard, la Júlia, la paula. Soumaya, Mireia,la Mónica, la Cristina en^Pere l’altre Pere i no cal dir de laMontserrat tan enfadat que estaves et vas trobar porporina al llit, petons bufó