Temps i oblit, paraules i records.

23 02 2010

 

Sabessis bé com ploren  les                paraules
del nostre vers que no podrà acabar-se mai,
com s’esmunyen i fugen del pentagrama absurd,
des que tu no hi ets, absurd,
des del meu enyor, absurd.

Et dic amic des de l’ immens silenci
de cada indret on nia el teu somriure nu,
que il·lumina i perfila l’espai de solitud
on servo els acords per tu
d’un cant que se’m torna mut…
Mai, ben segur que mai,
res no tindrà l’encís del moment conviscut.
Per molt que el temps em doni
el do d’un altre somni,
viuré captiu del goig de la memòria
i les paraules, el fil d’estimar-se.

Tant se val si no fem els camins que havíem previst recomençar,
els teus versos als llavis amics seran vaixells per l´ample mar
tan pitjor és la certesa infinita de no poder prendre’t més la mà,
l’enllaç d’amor del teu mirar.

Et dic adéu sabent-ne la resposta,
allò que estimes sempre t’ha d´acompanyar,
i així, fràgils, els gestos omplen de llargs ressons
les blanques parets del buit amb l’ombra del teu dibuix.

Mai, sé tan cert que mai,
res no tindrà l’encís del moment conviscut.
Per molt que el temps em doni
el do d’un altre somni,
viuré captiu del goig de la memòria
i les paraules, les claus per estimar-se.

Lluís Llach


Accions

Informació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




Follow

Get every new post delivered to your Inbox.