Un any ja, Bernat…
- La mort és aquella regió de la qual cap viatger n’ha tornat…Un any ja, si sembla que fos ahir quan encara estaves entre nosaltres, rient, feliç… Sembla impossible, jo encara no m’ho crec… Encara tinc l’esperança de trobar-te en un dels dinars familiars, però no, mai hi ets…
Si sabessis la quantitat de gent que va anar al tanatori, i després al enterrament a Pessonada… Allà em vaig fer aquesta foto. Si sabessis la quantitat de gent que plorava per tu i que segur que encara ho fa… la quantitat de gent que t’estimava… Però suposo que és normal, era molt fàcil agafar-te carinyo. Et recordo sempre envoltat de música. Te’n recordes quan tocàvem el piano junts? Tot el que em vas arribar a ensenyar… encara tens una promesa pendent per complir…
Espero, Bernat, que siguis on siguis estiguis bé, que siguis feliç. Espero que no et falti res, que tu no sentis aquest buit que has deixat en nosaltres. Et mereixes això i molt més. Si no es així, la vida m’haurà recordat i demostrat un cop més lo injusta que arriba a ser…
Se’t troba a faltar.
T’estimo, Bernat. Sempre va ser així i sempre serà així.
Sara Carbó
